La nostra filosofia
Filosofia
Avui es parla molt d'integració. Programes d'integració a l'escola. Programes d'inserció laboral ... Polítics, professionals, família, entitats diverses, etc. En tots els àmbits es parla d'integració.
No és aquí on hem de discutir la bondat del que es fa en nom de la integració (encara que possiblement seria millor parlar de socialització), però sí constatar algunes de les consideracions filosòfiques que implícitament porten les activitats de Vidalba.
En primer lloc hem de considerar que la integració no pot ser forçada. Hi ha d'haver una acceptació implícita de la part que acull les persones amb capacitats limitades. N'hi haurà prou fer una ullada i mirar
amb qui esmorzen els nois al pati de les escoles, en què activitats esportives participen, què fan quan surten del treball, etc. Això ens demostra que el camí és llarg, molt llarg.
També hem de saber que la integració depèn també d'altres factors. Un d'ells és la discapacitat i amb ella les capacitats que encara pot desenvolupar la persona. Un altre és l'edat. A cada edat les possibilitats de socialització i necessitats personals varien.
En l'etapa infantil es pot superar amb relativa facilitat les diferències amb la resta de companys: pinten, juguen ... però a mesura que passen els anys costa més mantenir aquesta relació. Les diferències es fan més patents.
En l'etapa de pubertat la cosa es complica, surten noves necessitats. La ruptura amb els altres membres de la societat és ja irreversible. D'ara endavant els programes socials són específicament per a ells.
La família, generalment, respon amb una sobreprotecció; possiblement per intentar compensar el sofriment que implica sentir-se exclosos.
L'Administració posa a la seva disposició una sèrie de mesures, programes i serveis, per pal.liar la discriminació.
Per a nosaltres, el Club Vidalba, això no és l'únic que fa falta. Tot és molt més complex. Cal treballar perquè les persones amb discapacitat siguin tingudes en compte en tot el referent a la societat, alhora que s'ha de fer un treball individualitzat per intentar que, dins de les seves mancances, puguin participar al màxim de les decisions del que ha de ser la seva vida.
Cal treballar perquè puguin entendre que hi ha coses molt agradables i altres coses que fan mal. Que no és necessari veure la televisió, si el que veus no t'agrada, ni tenir un bon cotxe si no tens algú que et porti a passejar. Tota persona discapacitada, també necessita espais on desenvolupar les activitats quotidianes i, si és possible, amb gent amiga.
La nostra experiència ens mostra que es poden fer moltes activitats per a persones amb discapacitat i comptant amb elles. Gairebé es pot fer tot: teràpia per als que la necessiten, classes especials, jocs, etc. Qualsevol cosa que puguem fer nosaltres, que també tenim les nostres pròpies limitacions.
Ara bé, això no és tot el que necessiten. Ells, com la resta de persones, necessiten viure la vida en companyia, amb afecte. Ells, en definitiva, necessiten també espais on compartir coses, ja siguin petitesa o grans problemes.
